Guerra Guillemita d'Irlanda

Guerra Guillemita d'Irlanda

Guerra dels Nou Anys
La Batalla del Boyne pintada per Jan Wyck
Tipus	guerra
Data	12 de març de 1689-3 d'octubre de 1691
Lloc	Irlanda
Causa	Jaume II d'Anglaterra intenta reconquerir el seu regne
Resultat	Guillem III s'imposa al tron i obliga a signar el tractat de Limerick
Bàndols
Guillemites: Regne d'Anglaterra Regne d'Escòcia Províncies Unides Colons protestants i mercenaris de diversos països  Jacobites irlandesos Regne de França
Comandants
Guillem III/II Frederick Schomberg Godert de Ginkell Jaume II Richard Talbot Patrick Sarsfield Duc de Lauzun
Forces
~44,000[1] ~39,000[1]

La Guerra Guillemita d'Irlanda o Guerra jacobita d'Irlanda, (en gaèlic irlandès Cogadh an Dá Rí o 'La guerra dels Dos Reis') va esclatar després del destronament de Jaume II d'Anglaterra en 1688 per la seva filla Maria II d'Anglaterra i el seu marit Guillem d'Orange, net de Carles I. Va provocar l'aixecament jacobita d'Escòcia encapçalat pel vescomte de Dundee, que es va iniciar en les mateixes dates. Mentre Guillem va acabar amb el jacobitisme a Irlanda i els següents aixecaments jacobites es van limitar a Escòcia i Anglaterra, la guerra anava a tenir un efecte durador a l'illa, reforçant el govern protestant britànic al país durant un segle. La Batalla del Boyne i el setge de Derry encara són dates celebrades en l'actualitat pels unionistes d'Irlanda del Nord.